La Crestomazia Retoromontscha ei la raccolta da texts la pli impurtonta e la pli gronda dils Romontschs. Ella ensiara sin pli che 7000 paginas differents geners da texts: raquents, tschentaments da vischnaunca, poesias, dramas, scartiras religiusas, versets d’affons, legns, praulas, legendas, detgas, giugs dalla Passiun ed aunc ulteriurs geners. Quels texts representan 4 tschentaners, tut ils idioms en ortografias fetg differentas. Tut quels texts stattan a disposiziun cheu sin www.biblioteca-digitala.ch a scadin interessent sco texts cumpleins (modificabels). Quei vul dir, quels texts ein vegni legi dal computer cun OCR e vegni curregi. Els san vegnir exzerpai cumpleinamein cun agid dallas funcziuns da tscherca. In pulit diember da Romotschs ha procurau la correctura dils texts, oravontut Michele Badilatti. Senza siu engaschi enorm e sia cumpetenza havessen ils texts dalla Crestomazia buca saviu vegnir curregi en in temps aschi cuort. La pusseivladad da saver exzerpar electronicamein mintga singul plaid dalla Crestomazia ei da grond nez per tut ils Romontschs, romanists, historicists, ethnologs, theologs, anthropologs etc. Caspar Decurtins (1855-1916) ha rimnau sez sur ils cunfins indiomatics bia texts dalla Crestomazia e procurau ch’els vegnien edi. Denter 1891 e 1916 ha el possibilitau l’ediziun da buca meins che 13 toms. Suenter la mort da C. Decurtins ha Maria Decurtins-Geronimi, la dunna da C. Decurtins, procurau ensemen cun Cristian Caminada il tom 14 (Val Schons). Quella ovra monumentala ei cumparida naven da 1981 en la revista „Romanische Forschungen“ e naven da 1986 broschurada en la casa editura Jung ad Erlangen. Quella derasaziun dall’ovra ha buc cuntonschiu il pievel Romontsch da valer. Aschia ei la Crestomazia, igl element propi essenzial dalla „Renaschientscha Romontscha“ alla sava dil 20avel tschentar mai propi daventada populara. Perquei ha la Societad Retoromontscha all‘entschatta dils onns 80 sut l’egida da Gion Deplazes ughegiau da derasar danovamein la Crestomazia. En sia casa editura Octopus a Cuera ha Andreas Joos ediu quella gronda ovra danovamein, e quei en ina restampa facsimile sin fundament dalla ediziun d‘ Erlangen. Cun quella caschun ei vegniu aschuntau in register, il tom 15 ch’ei medemamein cumparius en la casa editura Octopus. Quei register ei vegnius cumpilaus da Peter Egloff e Jon Mathieu cun tutta precauziun e prudientscha. Els han elavurau registers da persunas, da loghens e da materias. Els han classificau ils texts dalla Crestomazia tenor motivs e cuntegn. Els han mess a liug ils texts pertuccont lur origin geografic e temporal e commentau ils texts davart genesa ed authenticitad. Entras il register ei la valeta dalla Crestomazia aunc s’augmentada considerablamein. Il register ensiara era l’historia dall genesa dalla Crestomazia e la biografia da siu autur. Ils differents toms dalla Crestomazia ein vegni edi egl interval da 25 onns, quei che ha giu per consequenza diversas midadas dils principis d’ediziun. Era quei ein ina raschun daco che la raccolta da texts semuossa al lectur a moda aschi heterogena.

Caspar Decurtins, „il Liun da Trun“ ei naschius 1855 a Trun sco fegl d’in miedi e mistral. El ha absolviu ilg gimnasi a Mustér en claustra ed a Cuera. Silsuenter eis el serendius a Heidelberg, Minca e Strassburg per sededicar als studi dalla historiografia, dall’historia d’art e dil dretg public. Cun 22 onns eis el vegnius elegius mistral dalla Cadi (1877-1883) e commember dil Cussegl Grond ed ei staus da 1881-1905 cusseglier naziunal. Silsuenter eis el staus entochen 1913 professer d’historia culturala all’universitad da Friburg. Siu program politic ei stau dad ina vart ina risposta sin il cumbat cultural dils liberals radicals e da l’autra vart ina risposta sil cumbat dallas classas dils socialdemocrats da gliez temps. El ha cussegliau Papa Leo XIII, cu lez ha elaborau la ductrina sociala catolica en l’Enziclica Rerum Novarum. Decurtins ei staus confundatur dall’universitad da Friburg, ha iniziau la retscha „Nies Tschespet“ ed „Igl Ischi“ ed ei era staus fundatur spirtal dalla Romania Studentica (Mira era Egloff, Peter / Mathieu , Jon: Rätoromanische Chrestomathie. Begründet von Caspar Decurtins, Bd. 15: Register, Chur 1986).

Jürgen Rolshoven e Florentin Lutz